FAQs

Si la repressió va perdent el seu efecte en els activistes, augmenta el suport popular i entre les files de l'adversari comencen a haver-hi desercions, anem pel bon camí.

Grans i petits, homes i dones, de qualsevol origen i classe poden fer lluita noviolenta. Si et sents atret, si t’interessa, posa´t en contacte amb nosaltres per formar-te i trobar com implicar-te. Et demanarà un aprenentatge continu, un compromís, la dedicació d’un cert temps... i trobaràs el teu paper, no sempre el mateix per a tothom.

Amb formació constant, implicació i creació de petites campanyes de proximitat i amb el compromís en les lluites col·lectives de més envergadura. Tant la formació com la pràctica són importants.

Pot ser les dues coses. Col·lectivament, és una acció estratègica. Personalment, és l’aproximació constant a unes determinades actituds. Combatem sense defallir la persona en llur paper de mantenir la injustícia, però no la persona com a ser humà. Tanmateix es pot dissenyar una estratègia noviolenta sense que les persones que la porten a terme siguin "noviolentes", i es pot fer accions per part de persones noviolentes que no generin cap canvi perquè no hi ha estratègia, esdevenint una acció de base purament ètica o moral, sense aparent impacte. Però en moments crítics, qui tingui una actitud noviolenta podrà respondre amb més coherència i determinació que qui només hi participi tàcticament.

Pretenen canviar la realitat per una més justa, més lliure, més equilibrada. Cerquen el bé comú i especialment cobrir les necessitats dels més desvalguts. S’adrecen a aquelles persones o institucions que, en un abús de poder i pels seus propis interessos, intenten dominar, sotmetre, imposar a d’altres, la seva voluntat, sense tenir en compte la situació i la voluntat de la resta.

Tota acció és fa en el marc d'un context i es llegirà per tercers en el marc d'aquests context. Accions com aquestes s'han d'ubicar en una estratègia on segurament abans s'hauran desplegat accions menys disruptives, les quals no han aconseguit el diàleg amb l’adversari. Això fa que el grup noviolent tingui preparades en la seva estratègia accions d'escalada més disruptives, accions que estan en consonància amb l'objectiu i la injustícia que és pretén combatre per tal que siguin visualitzades i llegides pel públic com a justificades.

Pot ser percebut com a un tipus de violència contra les coses i, conseqüentment, “justifica” la intervenció violenta de l’adversari. Tot i així, concretament, el concepte adequat és el de lluita incruenta. Tanmateix, cal dir que per la lluita noviolenta és important com són percebudes les accions per part dels tercers actors. La força de la lluita és la força de la gent i per tant, és fonamental la capacitat que té el grup per sumar suports actius i passius, - i no perdre sectors perquè en surten perjudicats - així com retirar suports a l’adversari. Alhora, és important que la lluita tingui una clara estratègia de comunicació per poder indicar límits i donar llur versió.

Requereix planificació, implicació, complicitat, entrenament... i aprenentatge! Tothom pot aprendre i participar de la lluita. Cal defugir la idea de que la lluita noviolenta és espontània o improvisada. De fet, s’ha d’entendre com quelcom complex que cal preparar, com es fa amb les guerres convencionals.

Segons diversos estudis, la lluita noviolenta és més eficaç. En l’estudi fet per Chenoweth, quan hi ha violència, l’oponent (que controla els mitjans) posa al centre del debat la denúncia de les accions violentes i així amaga la causa per la que es lluita. La lluita violenta tendeix a reduir el nombre de participants i simpatitzants, i per tant, entenent que el suport popular és clau, perdre’l és un factor juga a la contra de la causa.


Són fases del procés de la lluita noviolenta. La desobediència civil significa que s’incompleix una norma o llei acceptant-ne les conseqüències. En assumir les conseqüències es vol fer palesa la injustícia intrínseca a una determinada norma o llei i així poder-la modificar o suprimir. La no cooperació engloba un conjunt d'accions que no impliquen incomplir lleis, però poden ser molt efectives en funció del context i del major nombre de participants, com les vagues o els boicots en la compra de productes, etc. Aquestes són accions contundents que no provoquen danys directament a la persona de l'oponent, amb l'objectiu de superar la injustícia a través d'assolir un gran suport popular, amb la força de la gent i amb la resistència d’aquesta, és a dir, amb la resistència civil.

La lluita noviolenta consisteix en desenvolupar cinc fases en que cada una d’aquestes s’utilitza en el moment més oportú, atenent-se sempre a una estratègia, per la consecució de l’objectiu. Aquestes fases son el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d’alternatives. La lluita noviolenta crea i desenvolupa accions disruptives, que si no aconsegueixen l’objectiu, es van fent cada vegada més grans (escalada de la disrupció). Això va des d’ocupacions de llocs estratègics, fins a blocatges de carrers, passant per no pagar impostos, per posar alguns dels moltíssims exemples que existeixen. Sharp, el teòric contemporani de la noviolència va descriure 198 tipus diferents d’accions noviolentes.

La lluita noviolenta és una lluita proactiva que rebutja la passivitat i cerca vèncer i superar injustícies. Es centra en denunciar i combatre amb contundència les posicions i accions de l’oponent, no combatre la seva persona. La lluita noviolenta implica l’aprenentatge i pràctica d’actituds, tàctiques i estratègies per assolir els objectius.

Una persona noviolenta renuncia a la legítima autodefensa violenta. La legítima defensa és fer evident la injustícia i mostrar-la al conjunt de la societat per tal que la gent reaccioni davant la injustícia. Assumint nosaltres el patiment de la injustícia, fem remoure la consciència de la gent i creem un moviment contra l’adversari. Front la defensa militar armada tenim la defensa civil noviolenta.


La violència és una actuació o comportament de persones o institucions que causen o originen un dany real -físic, moral o psicològic- a altres persones o col·lectius.

Més enllà de la violència física i visible, hi ha també la violència cultural i la violència estructural (que justifiquen i mantenen les violències), que són més profundes i arrelades, mantenint-se en un estat social de “pau i tranquil·litat” aparent. La persona noviolenta se sent obligada a lluitar contra aquesta falsa “pau” i fer emergir els conflictes subjacents en aquestes violències, malgrat això suposi incomoditat i malestar personal.

Perquè la noviolència és una forma de lluitar davant les injustícies per trobar solucions alternatives en els conflictes. És una forma de lluita i de transformació de conflictes que es basa en una estratègia més ètica i alhora més efectiva. “No violència” escrit de forma separada o amb guió, la reservem per parlar de “sense violència” o de “rebuig a la violència”.

El pacifisme es caracteritza per afrontar els conflictes sense generar situacions de tensió que puguin facilitar l’aparició d’accions violentes. Consisteix en evitar que la violència esclati, fins i tot quan significa renunciar a avançar. En canvi, la noviolència suposa entrar al conflicte, encara que suposi sovint assumir situacions de desassossec i tensió, evitant, però, sempre els actes de violència. La noviolència assumeix el conflicte i el malestar que pot suposar, perquè vol enfrontar-lo per cercar el bé comú i arribar a un estadi final per dialogar en igualtat de condicions. En la noviolència, mitjançant una estratègia, basada en la força de la gent, s’està disposat a patir les conseqüències de la injustícia, utilitzant-les com a eina de denúncia, i no buscar el patiment de l’altre per fer-lo canviar. Finalment, tots els actes són passos que ens permetran assolir els objectius de la lluita.